Aquesta història tracta d’un home que va morir, va ser soterrat i va ser oblidat durant 3.250 anys, si fa no fa, fins que un dia van anar a importunar-lo. Li deien Tutankamon i era rei o faraó, que és com coneixem nosaltres als monarques de l’antic Egipte, encara que després de la vida la situació s’equipara: ningú viu, tots ens desintegrem…
Estem de celebració i efemèride. Centenari. El 22 de novembre és la data més important de la història de l’arqueologia, concretament de l’any 1922; així doncs, aquest any es commemora el centenari de la troballa de la tomba de Tutankamon al Vall dels Reis d’Egipte, a prop de Luxor i dels temples de Karnak. Una història antiga i contemporània tot d’una.
Tutankamon va ser un faraó egipci completament desconegut, anònim, del que poc o res se’n sabia. Hi havia els grans reis com Ramsés II, Seti I i Tutmosis III, dels que es coneixen les gegantesques tombes i algunes de les seues fites, però no hi havia testimonis d’un rei anomenat Nebkheperura o també Tutankamon, fins que l’arqueòleg britànic Howard Carter s’hi va interessar, sembla que per una troballa accidental.
Entre l’alta societat britànica del segle XIX era costum passar l’hivern a Egipte, perquè és més benigne que a Londres, i més encara quan es tractava de persones malaltes. Aquest era el cas de Lord Carnavon, un aristòcrata posseïdor d’un dels carnets de conduir més antics de Gran Bretanya i protagonista d’un dels primers accidents greus de trànsit, que li va deixar importants seqüeles de salut.
Carnavon va arribar a Egipte a principis del segle XX i li va ser picat per la síndrome de les excavacions arqueològiques, que estaven de moda, i com tenia diners en va finançar. Com a expert va contractar Carter i durant set anys van excavar a la Vall dels Reis, amb molt pocs resultats. La tasca va estar interrompuda per la Primera Guerra Mundial.
A la tardor de 1922, van decidir fer una darrera campanya, perquè a Carnavon se li acabaven els diners. Carter va anar directe a un lloc al centre de la vall, on mai havia pogut excavar perquè haguera tancat l’accés a tombes molt freqüentades. El primer dia, van enderrocar les restes d’unes antigues cabanes que havien allotjat als treballadors en la construcció d’una tomba i l’endemà, en arribar Carter a la zona de treball, va veure que tothom estava en silenci, completament quiet: els treballadors havien tret a la llum un graó, símbol que més avall hi havia alguna cosa.
A poc a poc, van anar eixint a la llum més graons, fins que es va veure la part alta d’una porta, tancada i segellada, la qual cosa anticipava una descoberta molt important. Carter va parar els treballs i va enviar un telegrama a Carnavon, que havia tornat a Londres: “Descoberta meravellosa en la Vall. Stop. Tomba magnífica amb els segells intactes”.
A hores d'ara, de Londres a Luxor hi ha unes hores d’avió… però en aquell temps les coses eren diferents. Gairebé tres setmanes es va mossegar les ungles Carter, encara que de seguida, van comprovar que es tractava de la tomba i durant anys van haver-hi de treballar en la investigació i en les despulles del faraó.
La tomba, segellada durant més de tres mil·lennis (des del 1325 a. C., aproximadament), havia estat ben conservada… a excepció de la mòmia, que untada amb mil olis s’havia degradat molt. I encara es va deteriorar més els anys posteriors per causa del maltractament a què va estar sotmesa per l’equip de Carter. A hores d’ara, pot ser visitada a la mateixa tomba, mentre que el tresor està dipositat al museu del Caire i molt pronte s'exhibirà en el nou recinte, al costat de les piràmides de Gizeh.
Una visita molt recomanable.
Mario Candela
IES Jorge Juan-Departament de Llengua Valenciana / 2022
Fotos: 1. Màscara d’or i reconstrucció de la cara del faraó. viquimèdia commons
2. Imatge d’una reproducció de la tomba. viquimèdia commons
3. Entrada a la tomba. Ana Moltó
4. Els noms de Tutankamon en jeroglífics. viquimèdia commons
