EL TRAUMA DE LA DANA

Dana efímera, dany permanent.

Han transcorregut huit mesos, però

encara costa d’assumir. La magnitud del que va passar amb la dana és tan grossa que la digestió resulta forta: necessita xutades i xutades de bicarbonat sòdic i Almax a doll, independentment de les responsabilitats. El dol continua i ens els pobles assolats romandrà molt de temps. Tota una vida. I d’això tracta El riu efímer, la novel·leta d’Anna Rúbio Fandos que ha obert la col·lecció Llegir en valencià, edició 2025, a càrrec de la Fundació Bromera per al foment de la lectura i els diaris Información i Levante.

Cinquanta-tres pàgines. Tot el necessari per a ambientar el que va ocórrer aquella vesprada/nit del 29 d’octubre del 2024, des de la perspectiva d’una veïna de Catarroja amb molta sort. Sí, amb una dosi inusitada de fortuna favorable… perquè per un mal de gola no va anar a ca sa difunta mare -una planta baixa- i es va quedar al pis, amb el xiquet.

En poques paraules, Empar explica com va sentir el soroll de l’aigua… i com huit mesos després encara no ha eixit de la depressió; com viu el dia a dia, com intenta sortir-se’n. Millor que altres, que han perdut família, casa,

cotxe, feina, futur… Ho admet en primera persona, mentre contínuament va cap a la finestra, en un reflex compulsiu pel pànic a l’aigua que ho arrossega tot.

Una història de família, de mares, filles i nets, però també de la història col·lectiva recent, de la tràgica història valenciana de riuades, que sembla cíclica.

Un relat com un conte si no fos per les onades de mort subjacents. Ací es pot veure la mà destra d’una escriptora, a partir de la metàfora d’una màquina de cosir!

La dana va ser efímera, el dany serà permanent.

Imatge Anna Rúbio: Fundació Bromera.

LA FORÇA DEL DESTÍ AMB MÚSICA DELS BEATLES

Aquest estiu, la campanya Llegir en valencià sense

por arranca amb un curiós volum*, obra de Vicent Usó, que ens porta al món de la música, dels Beatles, de la mà d'un jove de Liverpool, Albert Munro, que va deixar el grup per causa de les seues pors. Era bateria, un bon percussionista, i va ser substituït, com tothom sap, per Richard Starkey, més conegut com a Ringo Starr.

    Com és normal en aquests texts, estiuencs, originals, profunds, assistim a l'evolució d'un personatge que pateix un trauma de la infantesa, la qual cosa condiciona la seua vida. La força del destí, com es deia, en castellà, en una cançó de Mecano. Al final, sembla que fa un pas endavant, però millor llegir el llibre.

    El volum es tanca amb un més que oportú vers d'Estellés que parla del mateix tema, de les pors personals, les

Vicent Usó / Bromera

pors al futur, a la mort, a les coses desconegudes que ens esperen en la foscor, real o fictícia. Una bona manera d'arrancar la sèrie de lectures que ens ofereixen cada setmana els diaris Información i Levante, al costat de Fundació bromera per al foment de la lectura!

* A. M., bateria dels Beatles.

Més informació en: https://www.llegirenvalencia.org/llegir2024/