ESTALAGMITA CAP AL CEL*

Com el monòlit de la pel·lícula 2001 -aquell que revolta i atrau els simis- ens ha aparegut en Cervantes d’Alcoi una estructura cap a alguna part, cap a enlloc, cap al cel… que cadascú afegeixa allò que li semble convenient. Amb l’ascensor del riu passa alguna cosa semblant com en el carril bici, encara que en aquest cas hi ha una diferència fonamental. Aquest projecte prové de la consolidació del llit dels rius i si la memòria no em falla, el va rellançar un dels governs del PP perquè recorde perfectament la roda de premsa de Fernando Pastor, llavors cap suprem de l’àrea urbanística municipal. Això no li lleva força al debat de l’oportunitat, l’emplaçament i qualsevol altre que els ciutadans d’Alcoi tinguem a bé posar en marxa.

Siga com vulga, ens ha aparegut una estalagmita verda enmig del pont que segur farà parlar a curt termini. Efectivament, afecta el paisatge, com també ho fa l’Hotel Reconquista, lloc on havia d’haver-se construït l’Institut Pare Vitòria, però eixes són altres històries i que no venen al cas ara per ara.

Salut per a gaudir-lo, mentre

Fotograma de 2001

sorgeixen algunes qüestions. Els gossos estaran autoritzats? Serà de pagament? Tindrà horari? Hi haurà ascensorista de cerimònia?

Calle perquè comence a desvariar més del que toca.

* En record de la cançò de Led Zeppelin.

SALTADOR (QUE NO SALTEJADOR) ALHORA QUE MÚSIC

Estic segur que no imagineu qui

Els saltadors que ara som iaios / M. C

guanyava la competició de salt d'alçada a la meua classe. No, veritat? Era Gregorio Casasempere Gisbert, àlies Gori, ni més ni menys. És a dir, era saltador -que no saltejador- alhora que músic.

Estic convençut que no l'albireu en ple esprint, concentrat. Eren altres temps, al gimnàs del Pare Vitòria, a l'edifici aleshores nou. Ara tot és distint, les persones i les coses hem evolucionat. Ni ell -ho sé del cert- ni jo mateix fem salt d'alçada, però, en canvi, som iaios. Bé, ell més que jo, perquè em guanya per cinc a una.

Recentment, Gori va aconseguir un rècord, que ni el de Dick Fosbury* perquè va tenir dos nets el mateix dia! Enhorabona a la família, que segur que va saltar, però de goig!

* mític campió de salt d'alçada, desaparegut el dotze de març.